El Carnaval i el Carnestoltes

El Carnestoltes és un personatge important dins el conte de les festes de Carnaval. És un ninot que personifica el geni, i el rei. La seva mort i el seu enterrament, com a final del cicle festiu, signifiquen l´expulsió de l´esperit malèfic i la substitució del rei vell i caduc per un de més jove i vigorós que comunicarà la seva vitalitat al poble. Antigament, l´enterrament era seguit per molta gent disfressada, i li cantaven:“ Ja és mort el Carnestoltes, ja és mort l´amic millor.Cantem-li unes absoltes, cantem-li una cançó.”

Aquest acte s´havia d´acabar abans de mitjanit, perquè a partir d´aquell moment començava la Quaresma. En el decurs dels dies, de Carnaval, es produïen actes de joia i d´esbarjo, junt amb reivindicacions dels drets de les persones, i denúncies de les lleis opressores dels governants.

Les festes de Carnaval van ser prohibides a Espanya l´any 1939, encara que a alguns llocs se celebraven amb el nom de “festes de primavera.” A la meva generació, la dels anys 40, ens feien creure que eren unes festes “endimoniades”, que anaven en contra de l´ordre i de la pau.

Avui en dia, el Carnaval se celebra amb gran entusiasme, arreu de Catalunya. És bonic de veure com els infants el viuen a l´escola. Els Professors i alumnes confeccionen les seves disfresses que representen diferents animals o personatges populars.

El Carnestoltes comença la festa, amb el discurs de consells ecologistes, i protestataris. Tothom surt a desfilar pels carrers, junt amb la banda musical, organitzada per pares i alumnes.

I s´acaba la comparsa, amb una dolça xocolatada al pati de l´escola.

Autora:Mercè Peiró